Introducció

En l’àmbit de tot el sistema educatiu, la presència de ple dret de la llengua catalana és imprescindible. Per això hem de comprometre’ns tots, per tal que, com a llengua pròpia del territori, el català esdevingui sense ambigüitats la llengua vehicular i d’aprenentatge en tots els nivells educatius.

En aquest context, iniciem la campanya A la universitat, en català! Perquè considerem que en aquest moment, quan a les universitats s'està implantant el Pla Bolonya, estem al davant d'un repte: aconseguir que el català ocupi a les universitats el lloc que li correspon tant a l'administració, com a la docència, a la recerca i als programes d'intercanvi. Hi tenim dret.

1. Poder rebre l’ensenyament de tots els graus íntegrament en català.

L'alumnat que ha estat escolaritzat en català ha tingut el català com a llengua vehicular d’aprenentatge. Volem que adquireixi el vocabulari científic i professional, també en català i això ho ha de fer a la universitat. Exigim que l'alumne que ho vulgui pugui rebre l'ensenyament de tots els graus íntegrament en català.

A Catalunya: l'Estatut del 2006 que, en el seu article 35.1 diu “el català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari”.
Al País Valencià: l’article 6.2 de l’Estatut del 2006 que estableix “el dret a conèixer i usar el valencià i a rebre l’ensenyament del, i en, valencià”.
A les Illes Balears: exigim l’aplicació dels estatuts aprovats per la mateixa universitat, que consagra el català com la llengua pròpia i oficial de la institució.
Dissortadament, en el cas de la Universitat de Perpinyà no es poden invocar disposicions legals favorables al català, perquè la legislació francesa hi estableix tota mena d'entrebancs i ho deixa tot a la pura voluntarietat.

Hi tenim dret.

2. Més oferta de postgraus i màsters oficials en català.

Cal que les universitats imparteixin més postgraus i màsters oficials en llengua catalana i exigim als governs que vetllin perquè aquesta implantació sigui efectiva. 

Hi tenim dret.

3. Que tot el professorat que s'incorpori a les universitats conegui suficientment la llengua catalana.

Demanem que s’estableixi l'exigència d'un determinat nivell de llengua catalana per al professorat fix de nova contractació a les universitats.

A Catalunya: exigim que es compleixi, per part de totes les universitats, l'acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (11 de juny de 2008), d'acord amb l'article 6.4. de la Llei d'Universitats de Catalunya (1/2003) i que es materialitzi en Decret de Govern.

Al País Valencià: exigim que s’acomplisca l’article 23.1 de la Llei 4/1983 d’ús i ensenyament del valencià que assenyala que ”atesa la cooficialitat del valencià i del castellà, els professors han de conèixer les dues llengües”.
A les Illes Balears: exigim que s’acompleixi el deure estatutari de normalitzar la llengua catalana en l’àmbit de les seves competències, per a la qual cosa és imprescindible que tot el professorat sigui competent en la llengua pròpia de la institució.

Hi tenim dret.

4. Que s’anunciï i es respecti la llengua de la docència.

No totes les universitats publiquen la llengua en què s’imparteixen les classes. Cal que les universitats anunciïn la llengua de docència i que es respecti tant en les lliçons magistrals com en les pràctiques.

Hi tenim dret.

5. Poder fer els exàmens, les pràctiques i els treballs en català.

Volem que el professorat universitari sigui competent en llengua catalana, com ho és en d'altres llengües i volem que acrediti els seus coneixements de català abans d'ocupar una plaça permanent a les nostres universitats. No ha de ser possible que un alumne vegi conculcats els seus drets individuals d'expressar-se en català pel fet que un professor o professora addueixi que no l'entén.

Hi tenim dret.

6. Que hi hagi un reconeixement oficial de la recerca feta en català.

Volem que les nostres universitats siguin universitats de referència i que excel·leixin en la docència i en la recerca, però les volem arrelades i compromeses amb el país que les sustenta econòmicament. La universitat, per la seva pròpia naturalesa ha d’acollir diferents llengües, però això ha de ser compatible amb considerar la llengua pròpia, el català, com a llengua de recerca a tots els efectes.

Hi tenim dret.

7. Disposar de bibliografia específica en català.

Desenvolupar el vocabulari científic i tècnic de la nostra llengua així com divulgar-lo és responsabilitat de les nostres universitats. Per tal que els futurs professionals siguin lingüísticament competents en el seu àmbit, cal que disposin de bibliografia específica en català. Cal que les universitats s’hi comprometin i se’n responsabilitzin.

Hi tenim dret.

8. Que l’estudiantat de mobilitat i intercanvi conegui el català.

L'intercanvi entre universitaris és molt important, però no ha de representar un impediment per al català, sinó una oportunitat tant per utilitzar-lo com a llengua de treball a les universitats com perquè els universitaris que ens visiten puguin aprendre’l. La mobilitat no ha de ser una excusa per simplificar el mapa lingüístic de les nostres universitats. Cal que les universitats i el govern s’hi comprometin.

Hi tenim dret.

9. Que totes les universitats elaborin un reglament d’usos lingüístics i el compleixin.

Les universitats han de jugar un paper actiu en la promoció de la llengua, això no pot quedar en declaracions d’intencions sinó que cal fixar-ho en un reglament que així ho estableixi. Cal executar i fer respectar aquest reglament.

Hi tenim dret.

10. Que les i els futurs professionals siguin competents en llengua catalana.

La societat necessita professionals ben preparats que puguin exercir les seves professions en el futur en llengua catalana i és la universitat qui els ha de donar les eines per fer-ho. Exigim que es respecti el dret de l'alumnat a rebre l’ensenyament en català per tal que com a societat puguem ser atesos per professionals competents també en llengua catalana.

Hi tenim dret.